DIAGRAMA SISTÈMIC

Pràctica IX

Ramon Ramírez, Laia Vidal

INTRODUCCIÓ

Salvador Minuchin

Salvador MINUCHIN (1921) és un metge psiquiatra, pediatra i terapeuta familiar argentí. És conegut per la creació de la Teràpia Familiar Estructural dins la Teoria General de Sistemes explicada en la pràctica anterior.

Durant els anys 60 la psicoteràpia va donar un tomb de la teràpia individual a la teràpia familiar. És aquí on els psicoterapeutes d'aleshores van començar a percebre la importància de les estructures i contextes familiars dels seus clients.

El model estructural de Minuchin comprèn a la família com un sistema que defensa la seva estabilitat davant tots els canvis i influències internes i externes que malmeten o creen una disfuncionalitat entre els membres d'aquesta. Així doncs, la Teràpia Familiar Estructural té com a objectiu el restabliment de tot sistema familiar disfuncional, la delimitació  dels rols i funcions de cada membre dins la família i l'eliminació dels elements que actuen de manera negativa en els vincles del sistema.

Aquesta teoria li permet al psicoterapeuta establir les relacions que engloben un sistema i definir les seves característiques. A més a més, aquest enfocament sistèmic s'abasta de diferents mitjans gràfics per representar l'estructura d'una organització.

Genograma

El genograma és una representació gràfica que registra la informació que aporta el client sobre els membres de la seva família i les seves relacions. És una font que proporciona al psicoterapeuta una sèrie d'hipòtesis sobre la relació que manté el client amb la seva família i possibles disfuncionalitats que el repercuteixen. La seva estructura permet definir-lo amb rapidesa i facilitat (representació de l'estructura).

Diagrama sistèmic

El diagrama sistèmic és una representació gràfica de la mateixa manera que el genograma però més complex. Els símbols que s'inclouen en el diagrama engloben més característiques i especificitats sobre el tipus de relacions incloses dins un sistema. És una eina que profunditza amb major detall els aspectes necessaris per al psicoterapeuta (representació del funcionament).

PRÀCTICA

Aquesta pràctica consisteix en elaborar un genograma i un diagrama sistèmic.

Una mare de 40 anys ve a la nostra consulta a causa del conflicte que té entre el seu marit i la seva sogra cada vegada que es reuneix la família. 

Durant la seva sessió ella ens explica la seva organització familiar i nosaltres construïm dos tipus de gràfics: un genograma i un diagrama sistèmic.

GENOGRAMA

DIAGRAMA SISTÈMIC

REFLEXIÓ

La importància de la família en l'espècie humana és indubtable. Al llarg de tota la trajectòria que ha recorregut tota persona l'única cosa que no ha canviat són les relacions que manté i ha mantingut amb els seus éssers més propers i és per aquest motiu que molts dels lligams que estableixen les persones amb la seva família tant poden ser funcionals com disfuncionals. Així doncs, tota personalitat és modelada a partir de la influència dels que té més aprop.


Actualment, la xifra de separacions i divorcis amb fills és molt elevada i, en conseqüència, és de vital importància com els pares porten a terme la seva separació. La meva reflexió es veu íntimament relacionada amb quines són les maneres en com afecta una separació en els infants i menors.


A Espanya existeixen 2 tipus de custòdies:
- la custòdia exclusiva, la qual es caracteritza perquè el fill o fills estan a càrrec d'un dels progenitors (majoritàriament la mare) i l'altre assumeix el paper de visitant amb la responsabilitat de contribuir econòmicament cada mes en la manutenció dels fills;
-la custòdia compartida, la qual es caracteritza, tal i com el seu nom indica, per l'equitativitat de la manutenció dels fills. Es distribueix el temps amb els fills (normalment una setmana cada progenitor) i les vacances.


En la meva opinió, considero que és molt més adequada una custòdia compartida que no una exclusiva ja que en l'exclusiva, el fill o fills veuen com la responsabilitat recau únicament en un dels progenitors, per tant, l'altre passa a ser un segon model i, en molts casos, la relació amb aquest es degrada.
La custòdia compartida no promou cap mena de benefici ni pèrdua per part dels progenitors ni dels fills ja que el temps i l'economia estan distribuïts segons les necessitats de cada membre sense afectar al tipus de relació ni de visita entre fills i pares.


Un altre punt a tenir en compte en les separacions i els divorcis és com actuen els pares segons les seves necessitats psicològiques i emocionals davant el nou succés. Tot pare ha de ser responsable que malgrat el nou aconteixement sigui dolorós ha d'assumir la responsabilitat que té com a progenitor; no ha de projectar amb els fills el seu dolor de manera negativa sinó que ha de sobreposar-se per tal de no enterbolir les emocions que senten el fill o fills ja que ells també es veuen afectats pel canvi.


Considero que és de vital importància inculcar uns valors necessaris als fills i aquest objectiu només es pot proporcionar a través d'una bona i sana relació ja que quan comences a ser pare deixes de costat el fet de ser fill.

La teràpia familiar estructural, doncs, és una bona eina per a representar quin tipus de relació mantenen els membres d'una unitat familiar i així poder establir certes hipòtesis envers les possibles conseqüències que repercutiran en cada un dels components, per tant, començar a crear possibles solucions.

"Mucho tienen que hacer los padres para compensar el hecho de tener hijos."

 Friedrich Nietzsche