Un bon dia descobreixes que la teva vida és teva i de ningú més. Quan asseguda a la teva habitació veus que ets la mestressa dels teus sentiments i de tot allò que representa el teu entorn.

El cel blau de l’entrada de la tarda, amb la llum del sol adequada per sentir-te la fèmina més feliç del món. Els núvol que, reflectits de color blanc per la teva puresa, semblen més esponjosos que mai. T’adones que res és tan especial com sentir-te tu mateixa. Anar descobrint mica en mica que canvies, que ho fas constantment i no per això et discrimines. La teva benevolència d’aquí poc deixarà de pertànyer al fet de ser un infant; els teus pits no són els mateixos, ni tampoc els teus llavis cada vegada que els estrenes en un noi diferent. Apartes la ingenuïtat però mai l’has deixat de tenir present.

La teva simplicitat fa que tota tu demostris dia rere dia que ets sincera, que aprecies el que fas, que ets lliure, i única. Tendeixes a infravalorar-te davant d’aquells que mostren massa el que no haurien de demostrar, per tant, t’has de sentir orgullosa de ser adequada en totes les teves accions, i ser feliç, no ho oblidis.

Para’t a pensar en tan sols aquesta tarda, en el que tu has creat i que t’hi has identificat. Fixa’t detingudament en el so que fa l’aire al fregar amb la teva finestra i procura escollir-li tan bé com sàpigues el seu significat. Recorda que ets la idònia per posar nom al què et passa, al què sents, al què penses.

Fer-se gran no només implica créixer, sinó també sentir-ho. Has de notar com la fluïdesa dels teus pensaments vénen donats per la teva maduresa. Espero que els objectius que et vagis posant al llarg d’aquest camí siguin sempre els que tu desitgis. Completa’t tot el que sentis que t’has d’omplir i estima a aquells que realment valorin tot el que comporta ser estimat.

T’estimo ara i sempre,

la teva innocència.