..les coses aparentment simples sempre acaben essent part de la complexitat.

dilluns, 24 de gener del 2011

FREUD, PASIÓN SECRETA

Pràctica V

SINOPSIS
Freud, pasión secreta (1962). Director: John Huston.
Una vegada realitzat el seu període s'aprenentage en el seu país natal, Àustria, i sota la tutela del professor Meynert a l'Hospital General de Viena, el doctor Sigmund Freud (Montgomery Clift) emprèn viatge cap a París. El seu interès per les pioneres tècniques d'hipnosis divulgades pel professor Charcot (Fernand Ledoux) li rebel·len l'extraordinari camp d'experimentació encara per explorar que presenta la psiquiatria.

L'obsessió de Sigmund per la seva professió crea un distanciament amb la seva esposa Martha (Susan Kohner). Freud passa a ser el protegit del doctor Joseph Breuer (Larry Parks). Ambdós tenen el repte d'analitzar les causes que determinen la semiparàlisis que pateix la jove Cecily Koertner (Susannah York). Es tracta d'una impossibilitat física que, paradoxalment, no ve condicionada per cap fractura de la seva columna vertebral.

Al mateix temps, el cas d'incest de Carl Von Scholosser (David McCallum) submergeix a Freud a la interpretació dels somnis per determinar el que denomina Complexe d'Edip. Així doncs, Freud senta les bases de la psicoanàlisi, contradient les teories propagades pels seus companys.

ESTRUCTURA 

Abans de Copèrnic - l'home com a centre de l'univers. Tots els cossos celestials giren al voltant de la Terra.
Abans de Charles Darwin - l'home com a espècie aïllada, separada i apartada del regne.
Abans de Sigmund Freud - l'home com a producte exclusiu de la seva voluntat.


La primera part de la pel·lícula mostra el període d'aprenentatge del jove Freud i el seu trajecte. Rebutja la posició organicista de Meynert, s'apropia de les idees apreses per Charcot (hipnosis) i utilitza el mètode catàrtic amb el suport i col·laboració de Breuer.

La segona part aborda el paral·lelisme entre l'anàlisi de Cecily i l'autoanàlisi de Freud, mostrant la vinculació que hi ha entre ambdós casos i posant de manifest la seva dependència mútua, de manera que cada avenç aconseguit en qualsevol dels dos proporciona un nou impuls per la comprensió de l'altre.

El desenllaç es desenvolupa en dos temps: 
En un primer moment una vegada resolt l'enigma de la malaltia de la Cecily (així com dels trastorns del propi Freud i, per extensió, del gènere humà en la seva integritat), Freud exposa les seves troballes als metges de Viena. L'escàndol es produeix en majúscules i l'episodi culmina amb la contraposició per part de Breuer de les idees freudianes.
En un segon moment Freud passa pel cementiri on es troba enterrat el seu pare, un recinte on abans no podia acostar-se perquè li provocava tot de símptomes neuròtics. La pel·lícula acaba, doncs, amb el fracàs social i el triomf íntim i personal del protagonista.

ANÀLISI 
"Pot existir un mecanisme que protegeixi la ment contra records insufribles de la mateixa manera que ho fan les glàndules limfàtiques protegint el cos de les infeccions? Un mecanisme de repressió que porta aquests records dolorosos a l'inconscient i tanca la porta amb clau."
En el moment en què Freud abandona les idees de Meynert i utilitza la hipnosis apresa per Charcot, posa en pràctica i de la mà de Breuer els seus coneixements i comença a plantejar-se les diferents hipòtesis que posteriorment el conduiran a crear les seves primeres teories.

És amb un pacient el qual va atacar al seu pare que Freud presenta la seva primera teoria sobre la NEUROSIS. Freud l'indueix a la hipnosi i el porta a recordar l'escena on va atacar al seu pare. Arriba a la conclusió que la ira prové de la gelosia que sent el pacient envers al seu pare, ja que el pacient se sent enamorat de la seva mare, l'esposa del seu pare. A partir d'aquí, crea una teoria de la NEUROSIS sobre que aquesta prové d'un desig sexual reprimit.

La història de Cecily
Cecily és una pacient de Breuer la qual pateix uns símptomes físics, com per exemple ceguesa, immobilitat, sensació de parir, però que no provenen de cap traumatisme sinó que són fruit de la seva ment. Aleshores, Breuer que era el seu metge, utilitzava les HIPNOSIS per recordar aquell esdeveniment traumàtic que portava a la Cecily a tenir la simptomatologia de la neurosis i, a través de la CATÀRSI, poder eliminar el símptoma.

Cecily viu amb el record del seu pare mort i l'odi envers la seva mare. A partir de les hipnosis dutes a terme per Freud i de la mà de Breuer arriben a la conclusió que és precisament aquests record del seu pare i els esdeveniment viscuts amb ell la causa de la seva simptomatologia.


Durant el tractament de Cecily, tant amb Breuer com posteriorment amb Freud, la pacient projecta el sentiment que mantenia amb el seu pare amb els metges. Aquesta projecció s'anomena transferència.


L'estratègia de Freud a l'hora d'utilitzar la hipnosi per extreure el record traumàtic de Cecily i així, curar-la, canvia quan un dia aquesta no està disposada a dormir. És en aquest moment quan Sigmund Freud empra la NARRACIÓ CONSCIENT DELS SOMNIS caracteritzada per atribuir símbols en els objectes i persones que apareixen durant el somni i poder esbrinar conscientment un record.


En el transcurs del cas de la Cecily, Freud descobreix records oblidats i en alguns la simptomatologia de la pacient desapareixia però temps després tornava a aparèixer. En un dels records, Cecily afirma que odia als homes (concretament quan recorda que el seu pare era quasi addicte a les prostitutes i al sexe) i, tot i que Freud creu que podrà tornar a caminar, no ho fa.


Totes les experiències viscudes entre la Cecily i el seu pare tenien un caire quasi romàntic i fins i tot Freud va atrevir-se a dir, malgrat tothom discrepés, que ella tenia un sentiment d'amor molt profund envers al seu pare.
I doncs,
com pot ser traumàtica una experiència sexual abans o durant la infantesa i no durant l'adolescència?
És en aquest punt quan Freud formula la seva següent teoria sobre el COMPLEXE D'EDIP, una teoria que sustenta que durant la infantesa els fills senten un amor pels seus progenitors semblant a un enamorament i que si el reprimeixen sense haver-lo prèviament acceptat, els porta a desencadenar problemes físics i mentals en el futur (neurosis).

Al final de la teràpia amb la Cecily i sota la pressió de Freud, aquesta confessa que el seu pare la va violar cosa que no era veritat sinó fruit de la seva imaginació. Així doncs, Freud s'adona que els records poden ser distorsionats a través de fantasies.


El cas real de Cecily va més enllà d'un simple sentiment d'amor i d'odi envers al seu pare.
El pare de Cecily es va casar amb la seva mare, que era ballarina de cabaret, quan aquesta es va quedar embarassada però el seu matrimoni mai va ser favorable. L'espòs en comptes de fer vida familiar i de fidelitat, era propens a fer vida entre prostitutes i ballarines de cabaret.
Quan va néixer la Cecily necessitava a la seva mare física i psicològicament, les seves carícies, però al no tenir-ho a causa de l'estat de la seva mare (al veure que el seu home se n'anava amb d'altres) es va recolzar amb el seu pare.
Ella va interpretar qualsevol paper (ballarina de cabaret, prostituta, senyora de la casa) per satisfer-lo. Inclús va representar el paper d'esposa del seu pare quan el seu pare va dormir amb ella i ella va creure posteriorment que l'havia violat.


Llavors la mare al interposar-se Cecily la odiava. Amb el temps va entendre que els dos impulsos que tenia (desig de mort de la mare, desig del pare) eren prohibits i havien de ser reprimits. Al aparèixer els doctors Breuer i Freud va projectar amb ells el mateix amor que sentia pel seu pare. Així doncs, la feina que té Cecily per endavant és enamorar-se d'un home que la correspongui.


REFLEXIÓ
La pel·lícula de John Huston, Freud, Pasión secreta, se centra en 5 anys de la vida del neuròleg i psiquiatra vienès (de 1885 a 1890) quan aquest comença a elaborar la seva doctrina i crea la psicoanàlisis. Al llarg de tota la pel·lícula l'espectador observa a un home ple de dubtes, pors i inseguretats i que malgrat s'equivoqui sempre intenta buscar la veritat i les respostes a problemes que sorgeixen a nivell social encara que aquestes siguin doloroses o extravagants.


Durant el film i com a eix principal la vida de la seva pacient, la Cecily, s'observen diferents teories que l'especialista formula al voltant de la vida dels seus pacients i de la seva mateixa. 
Constantment apareix un Freud frustrat per intentar esbrinar els per quès de la simptomatologia dels seus pacients, siguin amb histèria o amb una neurosis i plantejant-se quin és el millor mètode per a tractar-los.


Tot i que la pel·lícula se centri únicament en 5 anys de la vida de Freud, veiem que desencadena diverses teories i mètodes com són:


- la hipnosi, fruit del seu aprenentatge amb Charcot a França. La hipnosi és un mètode que indueix al pacient (amb una simptomatologia) a un son lleuger i que l'especialista intenta, a partir de diferents qüestions, que recordi un esdeveniment viscut i oblidat traumàtic i que, a partir de la catàrsi (de l'inconscient al conscient), pugui eliminar els símptomes que té. Charcot la utilitzava amb pacient histèriques per intentar esbrinar quin era el record que les portava a patir ceguesa, no poder caminar, etc. Freud la utilitzava perquè els seus pacients recordessin aquell record que els induïa a la tristesa, angoixa, odi, etc.
- la primera teoria sobre la neurosis, la qual provenia d'un desig sexual reprimit.
- la narració conscient dels somnis, de la que posteriorment crearà La interpretació dels somnis. Quan Freud va abandonar el mètode de la hipnosi va centrar-se en la narració conscient dels somnis els quals creia que dins d'aquest tenien una simbologia que podria descriure (ja que el pacient descriu amb les seves paraules el somni) molts dels pensaments amagats que tenia el pacient i que residien en el seu inconscient.
i finalment, 
- el Complexe d'Edip. Segona teoria de la neurosis que prové d'un desig sexual reprimit durant la infància i que té un lligam amb la relació que tenen els fills amb els pares i l'amor que senten per ells.

Freud, pasión secreta intenta reproduir la incredulitat dels metges vienesos de l'època davant noves teories ostentoses, el qual no representa ignorància sinó senzillament la dificultat per canviar teories cosa que demostra l'anclatge d'un sistema dins la societat.
"Cuando la mente no está bloqueada, el resultado es la sabiduría."


    1 comentari: