NECESSITATS HUMANES

Pràctica VI

Lídia March, Maria Real, Laia Vidal

INTRODUCCIÓ 

Les necessitats humanes són comportaments orientats  a la satisfacció de necessitats autèntiques que sorgeixen dins la Psicologia Humanista en la famosa piràmide de Maslow.

Existeixen 3 tipus de comportaments per satisfer aquestes necessitats autèntiques:

I) Comportaments CONSTRUCTIUS. S'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.

II) Comportaments DESTRUCTIUS. S'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.

III) Comportaments FALLITS. No s'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

Veiem amb més profunditat els orígens on es remonta aquest nou corrent els quals ens guiaran a la comprensió d'aquesta pràctica.

En la psicologia, abans de la segona meitat del segle XX, hi predominaven 2 corrents:

a) el CONDUCTISME - l'home vist com a una màquina

b) la PSICOANÀLISI - l'home vist com a part essencial de la persona (ID) 

Però arran d'aquestes dues concepcions, altres psicòlegs es plantegen qüestions socioculturals com la política, la genenoristat, l'amabilitat, etc. Conceptes més humans que no es recullen dins els models conductistes ni psicoanalítics.

És en aquest moment on neix:

c) la PSICOLOGIA HUMANISTA

La psicologia humanista pretén la consideració global de la persona i l'accentuació dels seus aspectes existencials (llibertat, el coneixement, la responsabilitat, generositat) criticant els corrents psicològics anteriors que s'havien limitat exclusivament a veure l'ésser humà com a una variable més dins la complexitat de la ciència (conductisme) o s'havia centrat en els aspectes negatius i patològics de la persona (psicoanàlisi).

Dins el corrent humanista en la psicologia trobem als dos teòrics més importants:

Abraham Maslow (1908-1970) va ser el pare espiritual de la psicologia humanista la qual la va denominar la Tercera Força. El resultat de les seves investigacions va donar l'origen a la teoria de l'autorealització.

L'autorealització sorgeix de la motivació innata que té tot ésser humà a l'hora de realitzar el seu potencial utilitzant les seves aptituds i capacitats per a obtenir una sensació de plenitud.

Abraham Maslow

Per aconseguir aquesta autorealització personal, per això i segons Maslow, necessitem satisfer una sèrie de necessitats seguint un preestablert ordre jeràrquic anomenat la Piràmide de Maslow.

1) NECESSITATS FISIOLÒGIQUES (menjar, dormir, beure, satisfer l'impuls sexual)

2) NECESSITAT DE SEGURETAT (predir, integritat física, de feina, continuitat de vincles, salut)

3) NECESSITAT D'AMOR I PERTINENÇA (amics, família, intimitat sexual)

4) NECESSITAT D'AUTO-ESTIMA (vàlua personal, competència)

I finalment,

5) NECESSITAT D'AUTOREALITZACIÓ (pròpies potencialitats, trobar sentit a la vida i gaudir-la plenament)

Dins aquesta jerarquia, per això, trobem 3 nivells:

- Necessitats fisiològiques (1)

- Necessitats psicològiques (2, 3, 4)

- Necessitats espirituals (5)

Piràmide de Maslow

Necessitat per Maslow: tot allò que no es satisfà, la persona emmalalteix o mor. Tot el que no compleixi aquesta premisa, no és una necessitat (senzillament és un desig, una falsa necessitat,...).

Carl Rogers

Carl Rogers (1902-1987) sosté una teoria similar de la necessitat última d'autorealització i destaca l'impuls innat cap a aquest propòsit, és a dir, una tendència a l'actualització o fer tot allò pel qual estem preparats. La diferència amb Maslow és que al seu procés d'autorealització el considera constant i continuu. 

La psicoteràpia de Rogers es va centrar en la persona (client) com a objecte actiu i responsable en el procés de millorar la seva vida el qual haurà de decidir constantment i racionalment què és el que està bé i malament i en aquest darrer, què ha de fer al respecte.

La figura del terapeuta és com la d'un confident o conseller que ha de tenir unes actituds i predisposicions per a ser un bon psicòleg:

A) acceptació incondicional

B) empatitzar, comprendre

C) ser autèntic, congruent

En definitiva, tota la psicologia d'abans de la psicologia humanista, es basava en l'ajuda a les dificultats, en canvi, a partir d'aquesta, s'ajuda a realitzar l'excel·lència.

PRÀCTICA

Aquesta pràctica consisteix en buscar, dins els 5 nivells de la piràmide de Maslow: 

- un exemple de comportament CONSTRUCTIU (C)

- un exemple de comportament DESTRUCTIU (D)

- un exemple de comportament FALLIT (F)

1r. nivell: FISIOLÒGIC

C- Una persona té son, la tarda lliure i es posa a fer una migdiada.

D- Una persona té son i a la tarda ha quedat per a fer un treball en equip. Fa la migdiada sense prèviament avisar que no quedaria amb el grup.

F- Una persona té son, la tarda lliure, però es prèn un cafè.

2n. nivell: SEGURETAT

C- Una persona té un partit de futbol organitzat però uns dies abans li fa mal la cama i avisa amb antelació a l'entrenador dient que no podrà jugar per tal que aquest pugui trobar un suplent.

D- Una persona té un partit de futbol organitzat però uns dies abans li fa mal la cama. El dia del partit no es presenta sense haver avisat prèviament a l'entrenador.

F- Una persona té un partit de futbol organitzat però uns dies aans li fa mal la cama. Asisteix al partit i durant aquest es lesiona.

3r. nivell: AMOR I PERTINENÇA

C- Una persona té ganes de mantenir relacions sexuals i les practica amb la seva parella.

D- Una persona té ganes de mantenir relacions sexuals i les practica amb una altra persona que no és la seva parella, quan amb aquesta manté un pacte de fidelitat.

F- Una persona té ganes de mantenir relacions sexuals, la seva parella no hi és i es posa a dormir.

4t. nivell: AUTOESTIMA

C- Una persona té una pràctica de Fonaments de Psicologia, la fa i la penja al Blog corresponent. El professor la corretgeix i la felicita.

D- Una persona té una pràctica de Fonaments de Psicologia, la fa però mal feta (de pressa i corrents) i la penja al Blog corresponent. El professor li corretgeix i li posa mala nota.

F- Una persona té una pràctica de Fonaments de Psicologia i no la fa.

5è. nivell: AUTOREALITZACIÓ

C- Una persona vol ser psicòloga, estudia i ho aconsegueix.

D- Una persona vol ser psicòloga, estudia, ho aconsegueix, però els resultats amb els seus pacients són alts nivells de suïcidis. 

F- Una persona vol ser psicòloga, estudia, però no ho aconsegueix.

REFLEXIÓ

Tal i com hem vist amb Abraham Maslow, tot propòsit de l'ésser humà tindrà la finalitat d'autorealitzar-se, sentir-se competent, ser feliç.

Trobo que, en definitiva, tota persona busca la complicitat amb ella mateixa, ja sigui mitjançant el consum, la meditació, les creences, la competitivitat, però tot amb el propòsit que un dia se sentirà feliç. 

El benestar físic i psicològic és fonamental per portar una vida sana i saludable però quines són aquelles coses que ens fan sentir bé física i psicològicament?

Miro al meu voltant i l'única cosa que veig és més temps. Les persones volen més temps. Necessiten temps per menjar i beure; temps per arribar suficientment aviat a casa ja que si és tard hi ha més risc d'atracaments, robatoris o delictes; temps per tenir relacions; temps a la feina per aconseguir més èxit o aconseguir dir-nos a nosaltres mateixos que laboralment estem molt capacitats..

Sembla que el món estigui lluitant contra el temps i aquest és més important del que ens pensem.

Maslow afirma, amb la seva teoria, que les persones tenim 3 tipus de necessitats: 1) les fisiològiques, 2) les psicològiques i 3) les espirituals. La meva concepció és que qualsevol de les tres requereix un espai temporal per a realitzar-les i complir-les correctament i així, aconseguir satisfer-les i, en conseqüència, realitzar-nos a nosaltres mateixos. Malgrat el que digui la teoria, entre aquesta i la pràctica hi ha un bon tros.

Restaurants de fast food plens per no voler cuinar i poder estirar-se al sofà més aviat; presa de medicaments massiva ja que si ens posem malalts requereix estar-se un dia al llit i així, perdre el temps; treure's una carrera com abans millor ja que així es tindrà el futur assegurat; casar-se massa aviat per així formar una família més ràpid i ser "feliç"; treballar durant més temps (si és que en realitat no és necessari) per poder obtenir l'èxit que desitgem en un curt període de temps,... estratègies vàries que en realitat l'única finalitat que tenen és perdre el temps. Perdre el temps amb estupideses quan en realitat, el temps no és per tenir-ne més, sinó per aprofitar-lo.

Un clar exemple sobre aparent autorealització són les grans personalitats que temps després s'ha sabut que al llarg de la seva vida, en realitat, no havien tingut mai el sentiment de satisfacció ni seguretat amb un mateix. Marilyn Monroe, Elvis Presley, Kurt Cobain, Antonio Flores.. famosos cantants amb grans èxits però que l'únic que no tenien era l'èxit personal i l'excepcional cas de Vicent Van Gogh el qual va morir infeliç i en la més absoluta de les misèries (la seva frustració era traslladada als seus quadres).


Així doncs, la meva reflexió sobre les necessitats humanes engloba el temps que es necessita per satisfer-les. La felicitat i el sentiment d'autorealització són els dos objectius que tota persona intentarà aconseguir al llarg de la seva vida però l'important és aprofitar cada ocasió que ens aporta aquesta.

"Nunca es demasiado tarde o, en mi caso, demasiado pronto para ser quien quieres ser. No hay límite en el tiempo. Empieza cuando quieras. Puedes cambiar o no hacerlo. No hay normas al respecto. De todo podemos sacar una lectura positiva o negativa. Espero que tú saques la positiva. Espero que veas cosas que te sorprendan. Espero que sientas cosas que nunca hayas sentido. Espero que conozcas a personas con otro punto de vista. Espero que vivas una vida de la que te sientas orgullosa. Y si ves que no es así, espero que tengas la fortaleza para empezar de nuevo."

El curioso caso de Benjamin Button