Mireia Serramitja, Èric Rodríguez, Hèctor Valenzuela, Laia Vidal
INTRODUCCIÓ
 |
| Ludwing von Bertalanffy |
La causalitat circular està inclosa dins la Teoria General de Sistemes concebuda per Ludwing von Bertalanffy (1901 - 1972) en la dècada del 1940. És un mètode que permet al psicòleg unir i organitzar els coneixements amb la intenció de millorar l'eficàcia d'una psicoteràpia. Engloba la totalitat dels elements del sistema estudiat així com les interaccions que existeixen entre els elements i la interdependència entre ambdós.
La Teoria General de Sistemes té com a objectiu constituir un model pràctic per conceptualitzar els fenòmens que la teoria mecanicista no podia explicar. Aquesta teoria proporciona al psicoterapeuta un marc teòric unificat de tots els elements que conformen un sistema. Per tant, no és un sistema lineal (mecanicisme) on una persona i un altre mantenen una relació recíproca sinó un sistema circular on totes les persones interactuen entre elles (TGdS). Així doncs, l'àmbit que engloba la teoria és molt més àmplia amb molts més individus implicats en un sistema.
La Teoria General de Sistemes presenta un univers organitzat en subsistemes i interrelacionats uns amb altres. Aplicada a la psiquiatria, la teoria integra els enfocaments biològics, dinàmics i socials i intenta, des d'una perspectiva global, donar un nou enfocament al diagnòstic, la psicopatologia i la teràpia corresponent.
Els autors sistèmics afirmen que les persones no tenen el problema (o patologia), sinó que el problema resideix en el tipus de relació que s'estableix entre les persones, és a dir, relacions problemàtiques o disfuncionals. Aquest àmbit concentra dos importants avantatges:
1r. avantatge - No es tracta al pacient identificat com si estigués malalt o tingui una psicopatologia.
2n. avantatge - No cal que el pacient identificat sigui tractat directament sinó que es pot fer un tipus de teràpia global com, per exemple, una mediació matrimonial, reunions de grups anònims, reunions d'equip de treball fora l'entorn laboral, etc.
Tot està connectat amb tot, per tant, si fem alguns canvis dins les relacions interconnectades veurem afectat tot el sistema i és inevitable.
Els psicòlegs que segueixen el corrent sobre causalitat circular no els interessa saber les causes del comportament d'algú perquè són infinites i probablement fos un cúmuls de causes el que hagi desencadenat el problema dins el sistema.
 |
| Gregory Bateston |
Gregory BATESTON (1904 - 1980), antropòleg. Va fer estudis de camp amb indígenes i s'adona que el comportament d'aquests grups ètnics és fruit de la relació i la interacció mútua entre els membres del grup i va formular una nova perspectiva: l'enfocament sistèmic.
L'enfocament sistèmic consta de 2 tipus de relacions:
- Relació simètrica. Els diversos elements del sistema actuen de manera semblant. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.
- Relació complementària. Els diversos elements del sistema interactuen de manera diferent o tenen rols diferents. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.
PRÀCTICA
Aquesta pràctica correspon a l'elaboració de 4 seqüències de Causalitat Circular per a cadascuna de les 4 modalitats de relació:
- relació simètrica constructiva
- relació simètrica destructiva
- relació complementària constructiva
- relació complementària destructiva
RELACIÓ SIMÈTRICA CONSTRUCTIVA
Un jugador comença a jugar millor --> el rendiment de l'equip millora --> guanyen molts títols i diners --> atrauen a jugadors de fora --> jugadors nous fan més competitiu l'equip --> un jugador comença a jugar millor...
RELACIÓ SIMÈTRICA DESTRUCTIVA
Als venedors d'una botiga els hi rebaixen el sou --> els venedors comencen a desmotivar-se i treballen pitjor --> les ventes baixen --> l'empresa redueix costos --> als venedors els hi rebaixen el sou...
RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA CONSTRUCTIVA
El director d'una escola dóna millors condicions laborals als professors --> els professors fan millors les classes perquè estan més motivats --> els alumnes treuen millors notes --> l'escola atrau més alumnes --> el govern dóna més ajudes a l'escola --> el director de l'escola dóna millors condicions laborals als professors...
RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA DESTRUCTIVA
A l'alcaide d'una presó li rebaixen el sou des del govern per mala gestió del centre penitenciari --> l'alcaide dóna males condicions laborals als funcionaris de la presó --> els funcionaris de presó tracten malament als presoners --> els presoners es revolten --> les famílies es queixen del tractament que reben els presoners --> a l'alcaide d'una presó li rebaixen el sou des del govern per mala gestió del centre penitenciari...
REFLEXIÓ
Viure en un món on totes les persones mantenen una interconnectivitat entre elles suposa un cúmul infinit de relacions no sempre beneficioses entre els membres que les formen.
Amb aquesta reflexió m'agradaria enfocar quins són els tipus de relació que estan involucrades en les persones delinqüents. És veritat que som la mateixa societat que indueix a una persona a cometre delictes? Són aquestes persones la conseqüència indirecta de la causalitat circular? Si tot està connectat, aquestes són un membre més del sistema? I si realment fos així, la Llei a qui empara?
Cada dia veiem com centenars de persones són excloses de la societat pel seu comportament inadequat en el món que vivim però personalment, penso que elles són una persona més de la mateixa manera que ho som nosaltres. Una persona delinqüent té un problema, diguem-li personalitat criminal, assassí, violador o lladre i per això, es mereix tan o més del que rebem nosaltres.
Per part de la societat, en la qual jo també hi estic inclosa, trobo que les mesures que s'estan portant a terme amb la delinqüència no són ni de bon tros les que, psicològicament parlant, s'haurien de prendre. Considero que si existeix un problema social, ja que, en definitiva, la delinqüència afecta a tots els membres de la globalitat, els responsables a solucionar-lo som nosaltres mateixos.
En primer lloc, qui és el responsable d'una personalitat delinqüent? La família? L'entorn? El context el qual viu? Suposo que és un cúmul de circumstàncies el que indueix a una persona a cometre una imprudència davant la societat. Tal i com diu la causalitat circular, les causes no són el més important en una teràpia, sinó més aviat, les relacions que al llarg de la vida ha establert el client o pacient.
En les personalitats delinqüents tinc l'esperança (i crec que fins i tot la certesa) que la societat mateixa quedaria sorpresa al saber què és el que ha conduït a una persona a cometre un delicte. Suposo que en la majoria dels casos (robatoris, furts, agressions físiques a familiars, masclisme, violència de gènere) el problema resideix en el tipus de relacions establertes sobretot amb familiars i vàries patologies.
I doncs, si s'analitza el problema i s'esbrina el seu origen, seria possible reconduir la situació d'aquesta personalitat? Confio en que algun dia algú aconsegueixi afirmar-ho en públic.
En segon lloc, les persones afectades per les conseqüències que ha originat un acte delictiu serien capaces d'accepta-ho i creure que aquella persona té un problema? O actuarien de la mateixa manera?
Aquest punt sempre em porta a reflexionar sobre diferents lleis en certs països com la pena de mort i la cadena perpètua. Des del meu punt de vista, des d'un sistema polític i judicial no es pot condemnar a una persona amb possibles vàries patologies i un centenar de problemes al llarg de la seva vida de la mateixa manera que ell ha manifestat la seva desorganització dins la societat. No és humà actuar com aquesta, senzillament perquè no és equitatiu. La societat està regida per certes lleis no escrites que flagel·len moralment aquells que no les compleixin i si realment no les acaten, és perquè durant el seu procés s'han desencaminat, sigui pel que sigui, de les característiques acceptades dins d'aquesta.
Així doncs, i opino amb escassos coneixements sobre el tema i només amb una lleugera idea, que la causalitat circular és molt més que un senzill sistema amb unes poques relacions dins aquesta. Crec que la teoria de la causalitat circular i, per extensió, la Teoria General de Sistemes, són un bon començament per començar a establir les bases de tots aquells elements constructius i destructius que engloben la societat i així, poder trobar les solucions adequades. Espero i desitjo, per això, que les meves idees no es converteixin en una utopia.
Amb aquesta reflexió m'agradaria enfocar quins són els tipus de relació que estan involucrades en les persones delinqüents. És veritat que som la mateixa societat que indueix a una persona a cometre delictes? Són aquestes persones la conseqüència indirecta de la causalitat circular? Si tot està connectat, aquestes són un membre més del sistema? I si realment fos així, la Llei a qui empara?
Cada dia veiem com centenars de persones són excloses de la societat pel seu comportament inadequat en el món que vivim però personalment, penso que elles són una persona més de la mateixa manera que ho som nosaltres. Una persona delinqüent té un problema, diguem-li personalitat criminal, assassí, violador o lladre i per això, es mereix tan o més del que rebem nosaltres.
Per part de la societat, en la qual jo també hi estic inclosa, trobo que les mesures que s'estan portant a terme amb la delinqüència no són ni de bon tros les que, psicològicament parlant, s'haurien de prendre. Considero que si existeix un problema social, ja que, en definitiva, la delinqüència afecta a tots els membres de la globalitat, els responsables a solucionar-lo som nosaltres mateixos.
En primer lloc, qui és el responsable d'una personalitat delinqüent? La família? L'entorn? El context el qual viu? Suposo que és un cúmul de circumstàncies el que indueix a una persona a cometre una imprudència davant la societat. Tal i com diu la causalitat circular, les causes no són el més important en una teràpia, sinó més aviat, les relacions que al llarg de la vida ha establert el client o pacient.
En les personalitats delinqüents tinc l'esperança (i crec que fins i tot la certesa) que la societat mateixa quedaria sorpresa al saber què és el que ha conduït a una persona a cometre un delicte. Suposo que en la majoria dels casos (robatoris, furts, agressions físiques a familiars, masclisme, violència de gènere) el problema resideix en el tipus de relacions establertes sobretot amb familiars i vàries patologies.
I doncs, si s'analitza el problema i s'esbrina el seu origen, seria possible reconduir la situació d'aquesta personalitat? Confio en que algun dia algú aconsegueixi afirmar-ho en públic.
En segon lloc, les persones afectades per les conseqüències que ha originat un acte delictiu serien capaces d'accepta-ho i creure que aquella persona té un problema? O actuarien de la mateixa manera?
Aquest punt sempre em porta a reflexionar sobre diferents lleis en certs països com la pena de mort i la cadena perpètua. Des del meu punt de vista, des d'un sistema polític i judicial no es pot condemnar a una persona amb possibles vàries patologies i un centenar de problemes al llarg de la seva vida de la mateixa manera que ell ha manifestat la seva desorganització dins la societat. No és humà actuar com aquesta, senzillament perquè no és equitatiu. La societat està regida per certes lleis no escrites que flagel·len moralment aquells que no les compleixin i si realment no les acaten, és perquè durant el seu procés s'han desencaminat, sigui pel que sigui, de les característiques acceptades dins d'aquesta.
Així doncs, i opino amb escassos coneixements sobre el tema i només amb una lleugera idea, que la causalitat circular és molt més que un senzill sistema amb unes poques relacions dins aquesta. Crec que la teoria de la causalitat circular i, per extensió, la Teoria General de Sistemes, són un bon començament per començar a establir les bases de tots aquells elements constructius i destructius que engloben la societat i així, poder trobar les solucions adequades. Espero i desitjo, per això, que les meves idees no es converteixin en una utopia.
"No es una suposición irracional pensar que, en una vida futura, consideremos un sueño nuestros pensamientos actuales."
Edgar Allan Poe
Magnífica feina, Laia!
ResponEliminaEn la bona línia de les pràctiques anteriors.