Un bon dia descobreixes que la teva vida és teva i de ningú més. Quan asseguda a la teva habitació veus que ets la mestressa dels teus sentiments i de tot allò que representa el teu entorn.

El cel blau de l’entrada de la tarda, amb la llum del sol adequada per sentir-te la fèmina més feliç del món. Els núvol que, reflectits de color blanc per la teva puresa, semblen més esponjosos que mai. T’adones que res és tan especial com sentir-te tu mateixa. Anar descobrint mica en mica que canvies, que ho fas constantment i no per això et discrimines. La teva benevolència d’aquí poc deixarà de pertànyer al fet de ser un infant; els teus pits no són els mateixos, ni tampoc els teus llavis cada vegada que els estrenes en un noi diferent. Apartes la ingenuïtat però mai l’has deixat de tenir present.

La teva simplicitat fa que tota tu demostris dia rere dia que ets sincera, que aprecies el que fas, que ets lliure, i única. Tendeixes a infravalorar-te davant d’aquells que mostren massa el que no haurien de demostrar, per tant, t’has de sentir orgullosa de ser adequada en totes les teves accions, i ser feliç, no ho oblidis.

Para’t a pensar en tan sols aquesta tarda, en el que tu has creat i que t’hi has identificat. Fixa’t detingudament en el so que fa l’aire al fregar amb la teva finestra i procura escollir-li tan bé com sàpigues el seu significat. Recorda que ets la idònia per posar nom al què et passa, al què sents, al què penses.

Fer-se gran no només implica créixer, sinó també sentir-ho. Has de notar com la fluïdesa dels teus pensaments vénen donats per la teva maduresa. Espero que els objectius que et vagis posant al llarg d’aquest camí siguin sempre els que tu desitgis. Completa’t tot el que sentis que t’has d’omplir i estima a aquells que realment valorin tot el que comporta ser estimat.

T’estimo ara i sempre,

la teva innocència.

DIAGRAMA SISTÈMIC

Pràctica IX

Ramon Ramírez, Laia Vidal

INTRODUCCIÓ

Salvador Minuchin

Salvador MINUCHIN (1921) és un metge psiquiatra, pediatra i terapeuta familiar argentí. És conegut per la creació de la Teràpia Familiar Estructural dins la Teoria General de Sistemes explicada en la pràctica anterior.

Durant els anys 60 la psicoteràpia va donar un tomb de la teràpia individual a la teràpia familiar. És aquí on els psicoterapeutes d'aleshores van començar a percebre la importància de les estructures i contextes familiars dels seus clients.

El model estructural de Minuchin comprèn a la família com un sistema que defensa la seva estabilitat davant tots els canvis i influències internes i externes que malmeten o creen una disfuncionalitat entre els membres d'aquesta. Així doncs, la Teràpia Familiar Estructural té com a objectiu el restabliment de tot sistema familiar disfuncional, la delimitació  dels rols i funcions de cada membre dins la família i l'eliminació dels elements que actuen de manera negativa en els vincles del sistema.

Aquesta teoria li permet al psicoterapeuta establir les relacions que engloben un sistema i definir les seves característiques. A més a més, aquest enfocament sistèmic s'abasta de diferents mitjans gràfics per representar l'estructura d'una organització.

Genograma

El genograma és una representació gràfica que registra la informació que aporta el client sobre els membres de la seva família i les seves relacions. És una font que proporciona al psicoterapeuta una sèrie d'hipòtesis sobre la relació que manté el client amb la seva família i possibles disfuncionalitats que el repercuteixen. La seva estructura permet definir-lo amb rapidesa i facilitat (representació de l'estructura).

Diagrama sistèmic

El diagrama sistèmic és una representació gràfica de la mateixa manera que el genograma però més complex. Els símbols que s'inclouen en el diagrama engloben més característiques i especificitats sobre el tipus de relacions incloses dins un sistema. És una eina que profunditza amb major detall els aspectes necessaris per al psicoterapeuta (representació del funcionament).

PRÀCTICA

Aquesta pràctica consisteix en elaborar un genograma i un diagrama sistèmic.

Una mare de 40 anys ve a la nostra consulta a causa del conflicte que té entre el seu marit i la seva sogra cada vegada que es reuneix la família. 

Durant la seva sessió ella ens explica la seva organització familiar i nosaltres construïm dos tipus de gràfics: un genograma i un diagrama sistèmic.

GENOGRAMA

DIAGRAMA SISTÈMIC

REFLEXIÓ

La importància de la família en l'espècie humana és indubtable. Al llarg de tota la trajectòria que ha recorregut tota persona l'única cosa que no ha canviat són les relacions que manté i ha mantingut amb els seus éssers més propers i és per aquest motiu que molts dels lligams que estableixen les persones amb la seva família tant poden ser funcionals com disfuncionals. Així doncs, tota personalitat és modelada a partir de la influència dels que té més aprop.


Actualment, la xifra de separacions i divorcis amb fills és molt elevada i, en conseqüència, és de vital importància com els pares porten a terme la seva separació. La meva reflexió es veu íntimament relacionada amb quines són les maneres en com afecta una separació en els infants i menors.


A Espanya existeixen 2 tipus de custòdies:
- la custòdia exclusiva, la qual es caracteritza perquè el fill o fills estan a càrrec d'un dels progenitors (majoritàriament la mare) i l'altre assumeix el paper de visitant amb la responsabilitat de contribuir econòmicament cada mes en la manutenció dels fills;
-la custòdia compartida, la qual es caracteritza, tal i com el seu nom indica, per l'equitativitat de la manutenció dels fills. Es distribueix el temps amb els fills (normalment una setmana cada progenitor) i les vacances.


En la meva opinió, considero que és molt més adequada una custòdia compartida que no una exclusiva ja que en l'exclusiva, el fill o fills veuen com la responsabilitat recau únicament en un dels progenitors, per tant, l'altre passa a ser un segon model i, en molts casos, la relació amb aquest es degrada.
La custòdia compartida no promou cap mena de benefici ni pèrdua per part dels progenitors ni dels fills ja que el temps i l'economia estan distribuïts segons les necessitats de cada membre sense afectar al tipus de relació ni de visita entre fills i pares.


Un altre punt a tenir en compte en les separacions i els divorcis és com actuen els pares segons les seves necessitats psicològiques i emocionals davant el nou succés. Tot pare ha de ser responsable que malgrat el nou aconteixement sigui dolorós ha d'assumir la responsabilitat que té com a progenitor; no ha de projectar amb els fills el seu dolor de manera negativa sinó que ha de sobreposar-se per tal de no enterbolir les emocions que senten el fill o fills ja que ells també es veuen afectats pel canvi.


Considero que és de vital importància inculcar uns valors necessaris als fills i aquest objectiu només es pot proporcionar a través d'una bona i sana relació ja que quan comences a ser pare deixes de costat el fet de ser fill.

La teràpia familiar estructural, doncs, és una bona eina per a representar quin tipus de relació mantenen els membres d'una unitat familiar i així poder establir certes hipòtesis envers les possibles conseqüències que repercutiran en cada un dels components, per tant, començar a crear possibles solucions.

"Mucho tienen que hacer los padres para compensar el hecho de tener hijos."

 Friedrich Nietzsche

CAUSALITAT CIRCULAR

Pràctica VIII

Mireia Serramitja, Èric Rodríguez, Hèctor Valenzuela, Laia Vidal

INTRODUCCIÓ

Ludwing von Bertalanffy

La causalitat circular està inclosa dins la Teoria General de Sistemes concebuda per Ludwing von Bertalanffy (1901 - 1972) en la dècada del 1940. És un mètode que permet al psicòleg unir i organitzar els coneixements amb la intenció de millorar l'eficàcia d'una psicoteràpia. Engloba la totalitat dels elements del sistema estudiat així com les interaccions que existeixen entre els elements i la interdependència entre ambdós.

La Teoria General de Sistemes té com a objectiu constituir un model pràctic per conceptualitzar els fenòmens que la teoria mecanicista no podia explicar. Aquesta teoria  proporciona al psicoterapeuta un marc teòric unificat de tots els elements que conformen un sistema. Per tant, no és un sistema lineal (mecanicisme) on una persona i un altre mantenen una relació recíproca sinó un sistema circular on totes les persones interactuen entre elles (TGdS). Així doncs, l'àmbit que engloba la teoria és molt més àmplia amb molts més individus implicats en un sistema.

La Teoria General de Sistemes presenta un univers organitzat en subsistemes i interrelacionats uns amb altres. Aplicada a la psiquiatria, la teoria integra els enfocaments biològics, dinàmics i socials i intenta, des d'una perspectiva global, donar un nou enfocament al diagnòstic, la psicopatologia i la teràpia corresponent.

Els autors sistèmics afirmen que les persones no tenen el problema (o patologia), sinó que el problema resideix en el tipus de relació que s'estableix entre les persones, és a dir, relacions problemàtiques o disfuncionals. Aquest àmbit concentra dos importants avantatges:

1r. avantatge - No es tracta al pacient identificat com si estigués malalt o tingui una psicopatologia.

2n. avantatge - No cal que el pacient identificat sigui tractat directament sinó que es pot fer un tipus de teràpia global com, per exemple, una mediació matrimonial, reunions de grups anònims, reunions d'equip de treball fora l'entorn laboral, etc.

Tot està connectat amb tot, per tant, si fem alguns canvis dins les relacions interconnectades veurem afectat tot el sistema i és inevitable.

Els psicòlegs que segueixen el corrent sobre causalitat circular no els interessa saber les causes del comportament d'algú perquè són infinites i probablement fos un cúmuls de causes el que hagi desencadenat el problema dins el sistema.

Gregory Bateston

Gregory BATESTON (1904 - 1980), antropòleg. Va fer estudis de camp amb indígenes i s'adona que el comportament d'aquests grups ètnics és fruit de la relació i la interacció mútua entre els membres del grup i va formular una nova perspectiva: l'enfocament sistèmic.

L'enfocament sistèmic consta de 2 tipus de relacions:

- Relació simètrica. Els diversos elements del sistema actuen de manera semblant. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

- Relació complementària. Els diversos elements del sistema interactuen de manera diferent o tenen rols diferents. Pot ser de tipus constructiu o destructiu.

PRÀCTICA

Aquesta pràctica correspon a l'elaboració de 4 seqüències de Causalitat Circular per a cadascuna de les 4 modalitats de relació:

- relació simètrica constructiva

- relació simètrica destructiva

- relació complementària constructiva

- relació complementària destructiva

RELACIÓ SIMÈTRICA CONSTRUCTIVA
Un jugador comença a jugar millor --> el rendiment de l'equip millora --> guanyen molts títols i diners --> atrauen a jugadors de fora --> jugadors nous fan més competitiu l'equip --> un jugador comença a jugar millor...


RELACIÓ SIMÈTRICA DESTRUCTIVA
Als venedors d'una botiga els hi rebaixen el sou --> els venedors comencen a desmotivar-se i treballen pitjor --> les ventes baixen --> l'empresa redueix costos --> als venedors els hi rebaixen el sou...


RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA CONSTRUCTIVA
El director d'una escola dóna millors condicions laborals als professors --> els professors fan millors les classes perquè estan més motivats --> els alumnes treuen millors notes --> l'escola atrau més alumnes --> el govern dóna més ajudes a l'escola --> el director de l'escola dóna millors condicions laborals als professors...


RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA DESTRUCTIVA
A l'alcaide d'una presó li rebaixen el sou des del govern per mala gestió del centre penitenciari --> l'alcaide dóna males condicions laborals als funcionaris de la presó --> els funcionaris de presó tracten malament als presoners --> els presoners es revolten --> les famílies es queixen del tractament que reben els presoners --> a l'alcaide d'una presó li rebaixen el sou des del govern per mala gestió del centre penitenciari...

REFLEXIÓ

Viure en un món on totes les persones mantenen una interconnectivitat entre elles suposa un cúmul infinit de relacions no sempre beneficioses entre els membres que les formen.


Amb aquesta reflexió m'agradaria enfocar quins són els tipus de relació que estan involucrades en les persones delinqüents. És veritat que som la mateixa societat que indueix a una persona a cometre delictes? Són aquestes persones la conseqüència indirecta de la causalitat circular? Si tot està connectat, aquestes són un membre més del sistema? I si realment fos així, la Llei a qui empara? 


Cada dia veiem com centenars de persones són excloses de la societat pel seu comportament inadequat en el món que vivim però personalment, penso que elles són una persona més de la mateixa manera que ho som nosaltres. Una persona delinqüent té un problema, diguem-li personalitat criminal, assassí, violador o lladre i per això, es mereix tan o més del que rebem nosaltres.
Per part de la societat, en la qual jo també hi estic inclosa, trobo que les mesures que s'estan portant a terme amb la delinqüència no són ni de bon tros les que, psicològicament parlant, s'haurien de prendre. Considero que si existeix un problema social, ja que, en definitiva, la delinqüència afecta a tots els membres de la globalitat, els responsables a solucionar-lo som nosaltres mateixos.


En primer lloc, qui és el responsable d'una personalitat delinqüent? La família? L'entorn? El context el qual viu? Suposo que és un cúmul de circumstàncies el que indueix a una persona a cometre una imprudència davant la societat. Tal i com diu la causalitat circular, les causes no són el més important en una teràpia, sinó més aviat, les relacions que al llarg de la vida ha establert el client o pacient.
En les personalitats delinqüents tinc l'esperança (i crec que fins i tot la certesa) que la societat mateixa quedaria sorpresa al saber què és el que ha conduït a una persona a cometre un delicte. Suposo que en la majoria dels casos (robatoris, furts, agressions físiques a familiars, masclisme, violència de gènere) el problema resideix en el tipus de relacions establertes sobretot amb familiars i vàries patologies.
I doncs, si s'analitza el problema i s'esbrina el seu origen, seria possible reconduir la situació d'aquesta personalitat? Confio en que algun dia algú aconsegueixi afirmar-ho en públic.


En segon lloc, les persones afectades per les conseqüències que ha originat un acte delictiu serien capaces d'accepta-ho i creure que aquella persona té un problema? O actuarien de la mateixa manera?
Aquest punt sempre em porta a reflexionar sobre diferents lleis en certs països com la pena de mort i la cadena perpètua. Des del meu punt de vista, des d'un sistema polític i judicial no es pot condemnar a una persona amb possibles vàries patologies i un centenar de problemes al llarg de la seva vida de la mateixa manera que ell ha manifestat la seva desorganització dins la societat. No és humà actuar com aquesta, senzillament perquè no és equitatiu. La societat està regida per certes lleis no escrites que flagel·len moralment aquells que no les compleixin i si realment no les acaten, és perquè durant el seu procés s'han desencaminat, sigui pel que sigui, de les característiques acceptades dins d'aquesta.


Així doncs, i opino amb escassos coneixements sobre el tema i només amb una lleugera idea, que la causalitat circular és molt més que un senzill sistema amb unes poques relacions dins aquesta. Crec que la teoria de la causalitat circular i, per extensió, la Teoria General de Sistemes, són un bon començament per començar a establir les bases de tots aquells elements constructius i destructius que engloben la societat i així, poder trobar les solucions adequades. Espero i desitjo, per això, que les meves idees no es converteixin en una utopia. 

"No es una suposición irracional pensar que, en una vida futura, consideremos un sueño nuestros pensamientos actuales."

Edgar Allan Poe 

 

ACTITUDS ROGERIANES

Pràctica VII

INTRODUCCIÓ

Carl Ransom Rogers

Carl Ransom Rogers (1902 - 1987) juntament amb Abraham Maslow van formar la psicologia humanista, un corrent en contraposició a les ideologies psicològiques anteriors: el Conductisme i la Psicoanàlisi i van criticar alguns sistemes educatius.

Rogers va ser un dels autors més citats en articles científics juntament amb Albert Ellis per ser el primer que va enregistrar en vídeo les seves psicoteràpies per tal de fer-ne un estudi científic cosa que va permetre un gran avenç en el tipus de relació adequada que s'ha d'establir entre terapeuta - client i la metodologia que s'ha d'aplicar; va desenvolupar teories sobre l'autoestima i les relacions personals (de parella, amistat...) i tènciques d'escolta activa, creixement personal, etc.

La seva teràpia (també en altres psicòlegs humanistes) era pionera per establir unes bases de teràpia centrada en el client o teràpia no directiva, és a dir, el client com a únic protagonista de la seva vida i l'excepcional per a conduir la seva pròpia psicoteràpia, descobrir quines són les seves mancances i les corresponents solucions i la figura del psicòleg com a "guia" i punt de suport. Les seves teories engloben les interaccions entre terapeuta i client interaccions aplicades a totes les relacions humanes. La teràpia rogeriana contrasta amb les perspectives psicològiques freudianes pel seu ús preferent de l'empatia per a aconseguir el procés de comunicació entre client i terapeuta o, per extensió, entre tots els éssers humans. Aquesta visió s'ha aplicat a molts àmbit educatius i d'ensenyament basats en l'estudiant.

Segons Rogers, cal que el psicòleg compleixi 3 actituds bàsiques amb el client (Àctituds Bàsiques Rogerianes):

- Acceptació incondicional: com és el client i acceptar-lo com a tal. Per exemple, una persona que no se senti acceptada ni compresa no voldrà participar activament en res, per tant, se li ha de donar un entorn psicològic còmode.

- Comprensió empàtica: indispensable posar-se en la pell de l'altre, comprendre els seus sentiments i desitjos.

- Autenticitat, coherència: creure i acceptar que allò que el client pensa, sent i fa és coherent.

Segons Rogers, si es compleixen aquests 3 requisits, el creixement personal i professional de la persona serà favorable, així doncs, li permetrà aconseguir autorealitzar-se.

La seva teoria de la personalitat, i lligat amb la pràctica que correspon a aquesta entrada, se centren el l'experiència que va reben el nen i la susceptibilitat que té a l'hora d'adquirir nous hàbits, coneixement i competències. Aquesta teoria es fonamenta de 3 punt:

1) Característiques del nen. El nen percep la seva experiència com una realitat; posseeix una tendència innata per actualitzar les potencialitats del seu organisme; interactua amb la seva realitat en funció de la tendència actualitzada anterior; en la seva interacció amb la realitat, l'infant es comporta com una totalitat organitzada; s'inicia un procés de valoració de l'organisme en el què el nen valora l'experiència a partir de la tendència actualitzada.

2) El desenvolupament i jo. Com a conseqüència de la tendència a la diferenciació i com a conseqüència de la interacció entre l'organisme i el medi.

3) La necessitat de consideració positiva a mesura que s'exterioritza la consciència del jo. L'infant desenvolupa una necessitat de consideració positiva, per tant, la necessitat de satisfacció s'aconsegueix per mitjà de les inferències obtingudes a partir del camp de l'experiència; es relaciona amb un ampli ventall d'experiències i aquesta necessitat és recíproca ja que quan el nen s'adona que aporta aquesta consideració positiva a un altre nen, ell també obté aquesta satisfacció.

PRÀCTICA

Aquesta pràctica consta de la reflexió sobre el reportatge Pensant en els altres, realitzat per el programa 60 minuts de la cadena televisiva catalana TV3. 

REFLEXIÓ

Quin és el camí per trobar el secret de la pedra filosofal? Quina és la clau de volta que pot obrir les portes de la felicitat? On és el canal que porta de manera irrefutable al objectiu per el qual durant segles els filòsofs han dedicat anys de reflexió?

L’home i la seva existència han estat, des de l’inici dels temps, en conflicte entre la seva individualitat i la seva necessitat grupal. En la seva individualitat ha recaigut la responsabilitat del manteniment del seu llinatge, en el grup ha posat l’esperança de la perdurabilitat de l’espècie.

Amb tot, les circumstàncies ambientals han fomentat una tendència que durant els últims mil·lennis han donat les pautes que varen donar lloc a la teoria de l’evolució de les espècies que va formular Darwin desprès del seu viatge: la humanitat. I què és el que fa humà a l'home? La seva capacitat d’empatitzar amb els sentiments dels altres de manera totalment racional  i premeditada per aconseguir sentir-se part d’alguna cosa més gran, un grup, una tribu, un poble, una nació, una espècie.

La gran quantitat d’energia que ha dedicat l’home per dominar el seu entorn i per poder sobreviure ha anat en detriment del seu coneixement interior i del estudi dels seus sentiments que no són més que l’inici de la reacció que ens fa actuar com actuem.

És molt més òptim sobreviure i perdurar com un grup que no pas únicament com a individu. És aquí on hem de començar a deixar de pensar en sobreviure i començar a  parlar de viure.

No tenim prou experiència en l’esforç que suposa pensar en nosaltres mateixos, ja que sempre hem estat pendents del què passa més que no pas del què ens passa, tot i així, aprofitant la inèrcia acumulada durant mil·lennis en l’art d’observar l’entorn i dels que ens envolten podem EMPATITZAR, és a dir, viure el sentiment dels altres i mitjançant aquesta comunió arribar a saber perquè ens sentim com ens sentim i així poder alliberar les nostres pròpies angoixes i frustracions i diluir-les dins el si del grup aprofitant-nos al mateix temps de la seva empatia.

"Sovint el professor diu que anem a l'escola per ser feliços." 

NECESSITATS HUMANES

Pràctica VI

Lídia March, Maria Real, Laia Vidal

INTRODUCCIÓ 

Les necessitats humanes són comportaments orientats  a la satisfacció de necessitats autèntiques que sorgeixen dins la Psicologia Humanista en la famosa piràmide de Maslow.

Existeixen 3 tipus de comportaments per satisfer aquestes necessitats autèntiques:

I) Comportaments CONSTRUCTIUS. S'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.

II) Comportaments DESTRUCTIUS. S'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.

III) Comportaments FALLITS. No s'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

Veiem amb més profunditat els orígens on es remonta aquest nou corrent els quals ens guiaran a la comprensió d'aquesta pràctica.

En la psicologia, abans de la segona meitat del segle XX, hi predominaven 2 corrents:

a) el CONDUCTISME - l'home vist com a una màquina

b) la PSICOANÀLISI - l'home vist com a part essencial de la persona (ID) 

Però arran d'aquestes dues concepcions, altres psicòlegs es plantegen qüestions socioculturals com la política, la genenoristat, l'amabilitat, etc. Conceptes més humans que no es recullen dins els models conductistes ni psicoanalítics.

És en aquest moment on neix:

c) la PSICOLOGIA HUMANISTA

La psicologia humanista pretén la consideració global de la persona i l'accentuació dels seus aspectes existencials (llibertat, el coneixement, la responsabilitat, generositat) criticant els corrents psicològics anteriors que s'havien limitat exclusivament a veure l'ésser humà com a una variable més dins la complexitat de la ciència (conductisme) o s'havia centrat en els aspectes negatius i patològics de la persona (psicoanàlisi).

Dins el corrent humanista en la psicologia trobem als dos teòrics més importants:

Abraham Maslow (1908-1970) va ser el pare espiritual de la psicologia humanista la qual la va denominar la Tercera Força. El resultat de les seves investigacions va donar l'origen a la teoria de l'autorealització.

L'autorealització sorgeix de la motivació innata que té tot ésser humà a l'hora de realitzar el seu potencial utilitzant les seves aptituds i capacitats per a obtenir una sensació de plenitud.

Abraham Maslow

Per aconseguir aquesta autorealització personal, per això i segons Maslow, necessitem satisfer una sèrie de necessitats seguint un preestablert ordre jeràrquic anomenat la Piràmide de Maslow.

1) NECESSITATS FISIOLÒGIQUES (menjar, dormir, beure, satisfer l'impuls sexual)

2) NECESSITAT DE SEGURETAT (predir, integritat física, de feina, continuitat de vincles, salut)

3) NECESSITAT D'AMOR I PERTINENÇA (amics, família, intimitat sexual)

4) NECESSITAT D'AUTO-ESTIMA (vàlua personal, competència)

I finalment,

5) NECESSITAT D'AUTOREALITZACIÓ (pròpies potencialitats, trobar sentit a la vida i gaudir-la plenament)

Dins aquesta jerarquia, per això, trobem 3 nivells:

- Necessitats fisiològiques (1)

- Necessitats psicològiques (2, 3, 4)

- Necessitats espirituals (5)

Piràmide de Maslow

Necessitat per Maslow: tot allò que no es satisfà, la persona emmalalteix o mor. Tot el que no compleixi aquesta premisa, no és una necessitat (senzillament és un desig, una falsa necessitat,...).

Carl Rogers

Carl Rogers (1902-1987) sosté una teoria similar de la necessitat última d'autorealització i destaca l'impuls innat cap a aquest propòsit, és a dir, una tendència a l'actualització o fer tot allò pel qual estem preparats. La diferència amb Maslow és que al seu procés d'autorealització el considera constant i continuu. 

La psicoteràpia de Rogers es va centrar en la persona (client) com a objecte actiu i responsable en el procés de millorar la seva vida el qual haurà de decidir constantment i racionalment què és el que està bé i malament i en aquest darrer, què ha de fer al respecte.

La figura del terapeuta és com la d'un confident o conseller que ha de tenir unes actituds i predisposicions per a ser un bon psicòleg:

A) acceptació incondicional

B) empatitzar, comprendre

C) ser autèntic, congruent

En definitiva, tota la psicologia d'abans de la psicologia humanista, es basava en l'ajuda a les dificultats, en canvi, a partir d'aquesta, s'ajuda a realitzar l'excel·lència.

PRÀCTICA

Aquesta pràctica consisteix en buscar, dins els 5 nivells de la piràmide de Maslow: 

- un exemple de comportament CONSTRUCTIU (C)

- un exemple de comportament DESTRUCTIU (D)

- un exemple de comportament FALLIT (F)

1r. nivell: FISIOLÒGIC

C- Una persona té son, la tarda lliure i es posa a fer una migdiada.

D- Una persona té son i a la tarda ha quedat per a fer un treball en equip. Fa la migdiada sense prèviament avisar que no quedaria amb el grup.

F- Una persona té son, la tarda lliure, però es prèn un cafè.

2n. nivell: SEGURETAT

C- Una persona té un partit de futbol organitzat però uns dies abans li fa mal la cama i avisa amb antelació a l'entrenador dient que no podrà jugar per tal que aquest pugui trobar un suplent.

D- Una persona té un partit de futbol organitzat però uns dies abans li fa mal la cama. El dia del partit no es presenta sense haver avisat prèviament a l'entrenador.

F- Una persona té un partit de futbol organitzat però uns dies aans li fa mal la cama. Asisteix al partit i durant aquest es lesiona.

3r. nivell: AMOR I PERTINENÇA

C- Una persona té ganes de mantenir relacions sexuals i les practica amb la seva parella.

D- Una persona té ganes de mantenir relacions sexuals i les practica amb una altra persona que no és la seva parella, quan amb aquesta manté un pacte de fidelitat.

F- Una persona té ganes de mantenir relacions sexuals, la seva parella no hi és i es posa a dormir.

4t. nivell: AUTOESTIMA

C- Una persona té una pràctica de Fonaments de Psicologia, la fa i la penja al Blog corresponent. El professor la corretgeix i la felicita.

D- Una persona té una pràctica de Fonaments de Psicologia, la fa però mal feta (de pressa i corrents) i la penja al Blog corresponent. El professor li corretgeix i li posa mala nota.

F- Una persona té una pràctica de Fonaments de Psicologia i no la fa.

5è. nivell: AUTOREALITZACIÓ

C- Una persona vol ser psicòloga, estudia i ho aconsegueix.

D- Una persona vol ser psicòloga, estudia, ho aconsegueix, però els resultats amb els seus pacients són alts nivells de suïcidis. 

F- Una persona vol ser psicòloga, estudia, però no ho aconsegueix.

REFLEXIÓ

Tal i com hem vist amb Abraham Maslow, tot propòsit de l'ésser humà tindrà la finalitat d'autorealitzar-se, sentir-se competent, ser feliç.

Trobo que, en definitiva, tota persona busca la complicitat amb ella mateixa, ja sigui mitjançant el consum, la meditació, les creences, la competitivitat, però tot amb el propòsit que un dia se sentirà feliç. 

El benestar físic i psicològic és fonamental per portar una vida sana i saludable però quines són aquelles coses que ens fan sentir bé física i psicològicament?

Miro al meu voltant i l'única cosa que veig és més temps. Les persones volen més temps. Necessiten temps per menjar i beure; temps per arribar suficientment aviat a casa ja que si és tard hi ha més risc d'atracaments, robatoris o delictes; temps per tenir relacions; temps a la feina per aconseguir més èxit o aconseguir dir-nos a nosaltres mateixos que laboralment estem molt capacitats..

Sembla que el món estigui lluitant contra el temps i aquest és més important del que ens pensem.

Maslow afirma, amb la seva teoria, que les persones tenim 3 tipus de necessitats: 1) les fisiològiques, 2) les psicològiques i 3) les espirituals. La meva concepció és que qualsevol de les tres requereix un espai temporal per a realitzar-les i complir-les correctament i així, aconseguir satisfer-les i, en conseqüència, realitzar-nos a nosaltres mateixos. Malgrat el que digui la teoria, entre aquesta i la pràctica hi ha un bon tros.

Restaurants de fast food plens per no voler cuinar i poder estirar-se al sofà més aviat; presa de medicaments massiva ja que si ens posem malalts requereix estar-se un dia al llit i així, perdre el temps; treure's una carrera com abans millor ja que així es tindrà el futur assegurat; casar-se massa aviat per així formar una família més ràpid i ser "feliç"; treballar durant més temps (si és que en realitat no és necessari) per poder obtenir l'èxit que desitgem en un curt període de temps,... estratègies vàries que en realitat l'única finalitat que tenen és perdre el temps. Perdre el temps amb estupideses quan en realitat, el temps no és per tenir-ne més, sinó per aprofitar-lo.

Un clar exemple sobre aparent autorealització són les grans personalitats que temps després s'ha sabut que al llarg de la seva vida, en realitat, no havien tingut mai el sentiment de satisfacció ni seguretat amb un mateix. Marilyn Monroe, Elvis Presley, Kurt Cobain, Antonio Flores.. famosos cantants amb grans èxits però que l'únic que no tenien era l'èxit personal i l'excepcional cas de Vicent Van Gogh el qual va morir infeliç i en la més absoluta de les misèries (la seva frustració era traslladada als seus quadres).


Així doncs, la meva reflexió sobre les necessitats humanes engloba el temps que es necessita per satisfer-les. La felicitat i el sentiment d'autorealització són els dos objectius que tota persona intentarà aconseguir al llarg de la seva vida però l'important és aprofitar cada ocasió que ens aporta aquesta.

"Nunca es demasiado tarde o, en mi caso, demasiado pronto para ser quien quieres ser. No hay límite en el tiempo. Empieza cuando quieras. Puedes cambiar o no hacerlo. No hay normas al respecto. De todo podemos sacar una lectura positiva o negativa. Espero que tú saques la positiva. Espero que veas cosas que te sorprendan. Espero que sientas cosas que nunca hayas sentido. Espero que conozcas a personas con otro punto de vista. Espero que vivas una vida de la que te sientas orgullosa. Y si ves que no es así, espero que tengas la fortaleza para empezar de nuevo."

El curioso caso de Benjamin Button 

FREUD, PASIÓN SECRETA

Pràctica V

SINOPSIS

Freud, pasión secreta (1962). Director: John Huston.

Una vegada realitzat el seu període s'aprenentage en el seu país natal, Àustria, i sota la tutela del professor Meynert a l'Hospital General de Viena, el doctor Sigmund Freud (Montgomery Clift) emprèn viatge cap a París. El seu interès per les pioneres tècniques d'hipnosis divulgades pel professor Charcot (Fernand Ledoux) li rebel·len l'extraordinari camp d'experimentació encara per explorar que presenta la psiquiatria.

L'obsessió de Sigmund per la seva professió crea un distanciament amb la seva esposa Martha (Susan Kohner). Freud passa a ser el protegit del doctor Joseph Breuer (Larry Parks). Ambdós tenen el repte d'analitzar les causes que determinen la semiparàlisis que pateix la jove Cecily Koertner (Susannah York). Es tracta d'una impossibilitat física que, paradoxalment, no ve condicionada per cap fractura de la seva columna vertebral.

Al mateix temps, el cas d'incest de Carl Von Scholosser (David McCallum) submergeix a Freud a la interpretació dels somnis per determinar el que denomina Complexe d'Edip. Així doncs, Freud senta les bases de la psicoanàlisi, contradient les teories propagades pels seus companys.

ESTRUCTURA 

Abans de Copèrnic - l'home com a centre de l'univers. Tots els cossos celestials giren al voltant de la Terra.

Abans de Charles Darwin - l'home com a espècie aïllada, separada i apartada del regne.

Abans de Sigmund Freud - l'home com a producte exclusiu de la seva voluntat.

La primera part de la pel·lícula mostra el període d'aprenentatge del jove Freud i el seu trajecte. Rebutja la posició organicista de Meynert, s'apropia de les idees apreses per Charcot (hipnosis) i utilitza el mètode catàrtic amb el suport i col·laboració de Breuer.

La segona part aborda el paral·lelisme entre l'anàlisi de Cecily i l'autoanàlisi de Freud, mostrant la vinculació que hi ha entre ambdós casos i posant de manifest la seva dependència mútua, de manera que cada avenç aconseguit en qualsevol dels dos proporciona un nou impuls per la comprensió de l'altre.

El desenllaç es desenvolupa en dos temps: 

En un primer moment una vegada resolt l'enigma de la malaltia de la Cecily (així com dels trastorns del propi Freud i, per extensió, del gènere humà en la seva integritat), Freud exposa les seves troballes als metges de Viena. L'escàndol es produeix en majúscules i l'episodi culmina amb la contraposició per part de Breuer de les idees freudianes.

En un segon moment Freud passa pel cementiri on es troba enterrat el seu pare, un recinte on abans no podia acostar-se perquè li provocava tot de símptomes neuròtics. La pel·lícula acaba, doncs, amb el fracàs social i el triomf íntim i personal del protagonista.

ANÀLISI 

"Pot existir un mecanisme que protegeixi la ment contra records insufribles de la mateixa manera que ho fan les glàndules limfàtiques protegint el cos de les infeccions? Un mecanisme de repressió que porta aquests records dolorosos a l'inconscient i tanca la porta amb clau."

En el moment en què Freud abandona les idees de Meynert i utilitza la hipnosis apresa per Charcot, posa en pràctica i de la mà de Breuer els seus coneixements i comença a plantejar-se les diferents hipòtesis que posteriorment el conduiran a crear les seves primeres teories.

És amb un pacient el qual va atacar al seu pare que Freud presenta la seva primera teoria sobre la NEUROSIS. Freud l'indueix a la hipnosi i el porta a recordar l'escena on va atacar al seu pare. Arriba a la conclusió que la ira prové de la gelosia que sent el pacient envers al seu pare, ja que el pacient se sent enamorat de la seva mare, l'esposa del seu pare. A partir d'aquí, crea una teoria de la NEUROSIS sobre que aquesta prové d'un desig sexual reprimit.

La història de Cecily

Cecily és una pacient de Breuer la qual pateix uns símptomes físics, com per exemple ceguesa, immobilitat, sensació de parir, però que no provenen de cap traumatisme sinó que són fruit de la seva ment. Aleshores, Breuer que era el seu metge, utilitzava les HIPNOSIS per recordar aquell esdeveniment traumàtic que portava a la Cecily a tenir la simptomatologia de la neurosis i, a través de la CATÀRSI, poder eliminar el símptoma.

Cecily viu amb el record del seu pare mort i l'odi envers la seva mare. A partir de les hipnosis dutes a terme per Freud i de la mà de Breuer arriben a la conclusió que és precisament aquests record del seu pare i els esdeveniment viscuts amb ell la causa de la seva simptomatologia.


Durant el tractament de Cecily, tant amb Breuer com posteriorment amb Freud, la pacient projecta el sentiment que mantenia amb el seu pare amb els metges. Aquesta projecció s'anomena transferència.


L'estratègia de Freud a l'hora d'utilitzar la hipnosi per extreure el record traumàtic de Cecily i així, curar-la, canvia quan un dia aquesta no està disposada a dormir. És en aquest moment quan Sigmund Freud empra la NARRACIÓ CONSCIENT DELS SOMNIS caracteritzada per atribuir símbols en els objectes i persones que apareixen durant el somni i poder esbrinar conscientment un record.


En el transcurs del cas de la Cecily, Freud descobreix records oblidats i en alguns la simptomatologia de la pacient desapareixia però temps després tornava a aparèixer. En un dels records, Cecily afirma que odia als homes (concretament quan recorda que el seu pare era quasi addicte a les prostitutes i al sexe) i, tot i que Freud creu que podrà tornar a caminar, no ho fa.


Totes les experiències viscudes entre la Cecily i el seu pare tenien un caire quasi romàntic i fins i tot Freud va atrevir-se a dir, malgrat tothom discrepés, que ella tenia un sentiment d'amor molt profund envers al seu pare.
I doncs,

com pot ser traumàtica una experiència sexual abans o durant la infantesa i no durant l'adolescència?

És en aquest punt quan Freud formula la seva següent teoria sobre el COMPLEXE D'EDIP, una teoria que sustenta que durant la infantesa els fills senten un amor pels seus progenitors semblant a un enamorament i que si el reprimeixen sense haver-lo prèviament acceptat, els porta a desencadenar problemes físics i mentals en el futur (neurosis).

Al final de la teràpia amb la Cecily i sota la pressió de Freud, aquesta confessa que el seu pare la va violar cosa que no era veritat sinó fruit de la seva imaginació. Així doncs, Freud s'adona que els records poden ser distorsionats a través de fantasies.


El cas real de Cecily va més enllà d'un simple sentiment d'amor i d'odi envers al seu pare.
El pare de Cecily es va casar amb la seva mare, que era ballarina de cabaret, quan aquesta es va quedar embarassada però el seu matrimoni mai va ser favorable. L'espòs en comptes de fer vida familiar i de fidelitat, era propens a fer vida entre prostitutes i ballarines de cabaret.
Quan va néixer la Cecily necessitava a la seva mare física i psicològicament, les seves carícies, però al no tenir-ho a causa de l'estat de la seva mare (al veure que el seu home se n'anava amb d'altres) es va recolzar amb el seu pare.
Ella va interpretar qualsevol paper (ballarina de cabaret, prostituta, senyora de la casa) per satisfer-lo. Inclús va representar el paper d'esposa del seu pare quan el seu pare va dormir amb ella i ella va creure posteriorment que l'havia violat.


Llavors la mare al interposar-se Cecily la odiava. Amb el temps va entendre que els dos impulsos que tenia (desig de mort de la mare, desig del pare) eren prohibits i havien de ser reprimits. Al aparèixer els doctors Breuer i Freud va projectar amb ells el mateix amor que sentia pel seu pare. Així doncs, la feina que té Cecily per endavant és enamorar-se d'un home que la correspongui.


REFLEXIÓ
La pel·lícula de John Huston, Freud, Pasión secreta, se centra en 5 anys de la vida del neuròleg i psiquiatra vienès (de 1885 a 1890) quan aquest comença a elaborar la seva doctrina i crea la psicoanàlisis. Al llarg de tota la pel·lícula l'espectador observa a un home ple de dubtes, pors i inseguretats i que malgrat s'equivoqui sempre intenta buscar la veritat i les respostes a problemes que sorgeixen a nivell social encara que aquestes siguin doloroses o extravagants.


Durant el film i com a eix principal la vida de la seva pacient, la Cecily, s'observen diferents teories que l'especialista formula al voltant de la vida dels seus pacients i de la seva mateixa. 
Constantment apareix un Freud frustrat per intentar esbrinar els per quès de la simptomatologia dels seus pacients, siguin amb histèria o amb una neurosis i plantejant-se quin és el millor mètode per a tractar-los.


Tot i que la pel·lícula se centri únicament en 5 anys de la vida de Freud, veiem que desencadena diverses teories i mètodes com són:


- la hipnosi, fruit del seu aprenentatge amb Charcot a França. La hipnosi és un mètode que indueix al pacient (amb una simptomatologia) a un son lleuger i que l'especialista intenta, a partir de diferents qüestions, que recordi un esdeveniment viscut i oblidat traumàtic i que, a partir de la catàrsi (de l'inconscient al conscient), pugui eliminar els símptomes que té. Charcot la utilitzava amb pacient histèriques per intentar esbrinar quin era el record que les portava a patir ceguesa, no poder caminar, etc. Freud la utilitzava perquè els seus pacients recordessin aquell record que els induïa a la tristesa, angoixa, odi, etc.
- la primera teoria sobre la neurosis, la qual provenia d'un desig sexual reprimit.
- la narració conscient dels somnis, de la que posteriorment crearà La interpretació dels somnis. Quan Freud va abandonar el mètode de la hipnosi va centrar-se en la narració conscient dels somnis els quals creia que dins d'aquest tenien una simbologia que podria descriure (ja que el pacient descriu amb les seves paraules el somni) molts dels pensaments amagats que tenia el pacient i que residien en el seu inconscient.
i finalment, 
- el Complexe d'Edip. Segona teoria de la neurosis que prové d'un desig sexual reprimit durant la infància i que té un lligam amb la relació que tenen els fills amb els pares i l'amor que senten per ells.

Freud, pasión secreta intenta reproduir la incredulitat dels metges vienesos de l'època davant noves teories ostentoses, el qual no representa ignorància sinó senzillament la dificultat per canviar teories cosa que demostra l'anclatge d'un sistema dins la societat.

"Cuando la mente no está bloqueada, el resultado es la sabiduría."