DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

Pràctica II

Anna Maria Casadellà, Ramon Ramírez, Laia Vidal

Història

A principis del segle XX apareixerà un corrent psicològic anomenat conductisme.

L'antecedent immediat d'aquest corrent va ser Ivan Petróvitx Pavlov (guanyador del premi Nobel de medicina i fisiologia l'any 1902 i conegut per la famosa investigació de la salivació dels gossos) que va formular la teoria del condicionament basada en la relació estímul-resposta. A partir d'aquesta relació alguns autors definiran la psicologia com una ciència que estudia la conducta observable. Dins aquests autors destaca John Broadus Watson que explicarà per primera vegada, entre d'altres, com es genera una fòbia a través de l'experiment amb El petit Albert. La seva deixeble, Mary Cover Jones, l'any 1924, afirma amb un altre experiment que la fòbia es pot eliminar. Aquest concepte, doncs, s'anomena desensibilització sistemàtica.

Pràctica

Aquesta pràctica ha consistit en construir 10 passos per tal d'eliminar la fòbia que té un nen als autobusos. La fòbia va aparèixer quan, mirant la televisió amb la seva àvia, va veure un accident d'un autobús ple d'avis amb morts.

Els 10 passos que nosaltres hem construït són que el nen dibuixi un autobús, per tal que com a psicòlegs sapiguem de quina manera ell veu els autobusos (1); muntar un puzle d'un autobús perquè vegi a través d'un joc que és "inofensiu" (2); veure dibuixos animats d'autobusos ja que així els introdueix en la seva vida quotidiana (3); mostrar-li en actes rutinaris com banyar-se, menjar, etc. autobusos de joguina (4); que el nen jugui en algun  parc acompanyat d'amics i el pare o la pare a prop d'alguna estació de busos (5); que el nen vagi a passejar amb l'àvia i vegi parades de bus amb gent que hi puja perquè s'adoni que és poc probable que els passi res (6); reconèixer un autobús per fora (tocar-lo) acompanyat del pare o la mare i l'àvia (7); pujar a un autobús acompanyat del pare o la mare i l'àvia però que aquest estigui buit i quiet (8); reconèixer un autobús per dins i per fora, sol, buit i quiet (9); i per acabar, fer una petita ruta amb autobús acompanyat del pare o la mare i l'àvia (10).

Informació addicional: Creiem que podria ser positiu que cada vegada que el nen faci un nou pas, fer-li dibuixar un autobús per veure quina és la seva posició entorn la visió que té dels autobusos i a partir d'aquí i de la seva evolució en els primers passos establir els intervals de temps dels següents. D'aquesta manera es podria fer un procediment gradual i progressiu i així, més eficaç.

Hem considerat, també, que la figura de l'àvia en aquest cas era fonamental ja que creiem que és per ella que el nen té fòbia als autobusos, el fet de relacionar la seva àvia amb l'accident de l'autobús ple d'avis.

Conclusió

El fet de fer aquesta pràctica porta a qüestionar-me amb quina facilitat les persones som propenses a patir alguna fòbia. En el món real hi ha un ampli ventall de fòbies com la xenofòbia (por als estrangers), agorafòbia (por als espais oberts) que dificulten la qualitat de vida. Per tractar una fòbia s'ha de trobar el focus d'aquesta i crec (com a principiant) que no ha de ser fàcil. 

Quan naixem, ho fem amb el sentiment de por arrelat a nosaltres i és a través de la nostra educació, cultura i experiència que escollim a què volem tenir-li por i què no (jo, per exemple, tinc por a que algú em robi però perquè per a mi això és negatiu i així ho veig dia a dia) però per a què una fòbia aflori en algú ha de viure una situació molt negativa, angoixant o estressant amb l'objecte fòbic. 

La fòbia no es podria definir com a por controlada, és una por extrema que causa irritabilitat i ansietat i provoca una relació de dependència ja que malmet la qualitat de vida amb la persona que la pateix.

L'angoixa, també és un estat que acompanya a la persona que pateix d'alguna fòbia i actua de manera irracional ja que condueix al subjecte a patir però aquest no sap el per què. 

Així, considero que la figura d'un bon psicòleg i d'una bona teràpia o tractament és imprescindible per fer front a una fòbia ja que depèn d'ells la millor qualitat de vida del pacient.

El miedo es mi compañero más fiel, jamás me ha engañado para irse con otro. Woody Allen