Pràctica III
Alba Vázquez, Laia Vidal
INTRODUCCIÓ
Les distorsions cognitives són un error en el processament de la informació de la conducta que provoquen alteracions en el pensament crític i pertanyen a un corrent filosòfic/psicològic anomenat cognitivisme (1950/60).
El cognitivisme defensa que la ment pot ser estudiada segons la manifestació del conjunt d'estats de l'individu, és a dir, la psicologia passa de ser una ciència que estudia la conducta observable a la conducta en general (cognició, emocions, processos mentals, decisions, etc.). Aquest corrent va crear un esquema cognitiu per definir el procés mental que ens condueix a una conseqüència:
Esdeveniment cognitiu: ESTÍMUL
(ex. El meu xicot m’ha deixat)
Pensament i creences: ORGANISME
Conseqüencies emocionals i conductuals:
(ex. Em sento trista.) RESPOSTA
(ex. Bec alcohol més del compte) CONSEQÜÈNCIA
Les distorsions cognitives desencadenen un paper predominant en la psicopatologia a l'hora de produir una pertorbació emocional. La primer llista que enumerava certs tipus de distorsions cognitives la va crear Albert Ellis i posteriorment va ser ampliada per Aaron Temkin Beck, malgrat anteriorment altres autors com Karen Horney (influència directa d'Ellis) havien identificat alguns dels fenòmens implicats en aquests.
 |
| Albert Ellis |
 |
| Aaron T. Beck |
Els diferents tipus de distorsions cognitives són:
1. Generalització excessiva
2. Abstracció selectiva
3. Polarització o pensament "tot o res"
4. Desqualificació d'allò positiu
5. Lectura del pensament
6. Endevinar el futur
7. Magnificació i minimització
8. Raonament emocional
9. Etiquetar erròniament
10. Autoinculpació
11. Personalització
12. Imperatiu categòric
La funció del psicòleg o terapeuta, doncs, és la de fer reconduir els pensaments dels pacients per tal de minimitzar la negativitat d'aquests.
PRÀCTICA
Aquesta pràctica consisteix en posar dos exemples de cada distorsió cognitiva.
1. Generalització excessiva:
-Un noi suspèn un examen i creu que no aprovarà l'assignatura en tot el curs.
-Un noi en una competició d'esquí fa un error i creu que no serveix per a aquest esport.
2. Abstracció selectiva
-Una noia s'enfada amb el seu xicot perquè no vol anar a un lloc que a ella no li agrada sense tenir en compte les vegades que han anat als llocs que li agraden a ella i a ell no.
-A una noia la renyen els seus pares perquè ha arribat tard a un sopar familiar i tot i saber que tenia aquest compromís s'enfada molt.
3. Polarització
-Un noi creu que tothom parla malament d'ell i el critiquen.
-Un noi creu que no té a ningú al seu costat per donar-li suport quan tingui un problema.
4. Desqualificació d'allò positiu
-A una noia la felicita el seu professor perquè ha fet una pràctica fantàstica i ella pensa que ha sigut només sort.
-Un equip de futbol guanya un partit i un dels seus jugadors creu que ho podrien haver fet per molts més gols.
5. Lectura del pensament
-Un noi i una noia fa molt temps que estan junts i ella dóna per suposat que el seu xicot n'està fart de la relació i se'n vol anar amb una altra.
-L'amiga d'una noia està enfadada i ella creu que ho està perquè s'ha discutit amb el xicot i la bombardeja a preguntes sobre la seva relació.
6. Endevinar el futur
-Un noi surt amb els seus amics de festa (tot nois) i la seva xicota pensa que s'embolicarà amb una altra.
-Un noi té un germà acabat de néixer i creu que els seus pares ja mai més tornaran a estar pendent d'ell.
7. Magnificació i minimització
-Una noia pensa que les seves amigues són les millors del món i no la fallaran mai.
-Un noia noia creu que no té parella perquè tothom la veu lletja.
8. Raonament emocional
- Un noi està enfadat i pensa que tothom ho està amb ell.
-Un noi està trist i creu que tothom l'evita.
9. Etiquetar erròniament
-Un noi veu a una noia embolicar-se amb dos nois la mateixa nit i li posa l'etiqueta de "fàcil".
-Un noi està en una discoteca i un altre, sense voler, li dóna una empenta. Li posa l'etiqueta de "malalletat".
10. Autoinculpació
-Una noia veu a dues amigues seves enfadades entre elles i creu que ha estat per culpa seva (que ella les ha influït o els ha dit alguna cosa que les molestés).
-En una classe tots els alumnes criden i parlen mentre el professor està explicant. El company d'una noia li demana un dubte sobre la matèria i mentre ella li resol el professor renya a tota la classe. La noia creu que ha estat culpa seva.
11. Personalització
-Dos nois queden una tarda per estudiar junts l'examen que tenen l'endemà. Un d'ells se'n ensurt amb la matèria i li agrada però no ha estudiat gens i l'altre ha estudiat molt però vol posar algunes idees en comú. A l'hora de rebre la nota de l'examen el noi que havia estudiat molt aprova amb molt bona nota i el que no havia estudiat tant creu que ha estat gràcies a la seva ajuda que ha tret tant bona nota.
-En un partit de bàsquet on es decideixen els últims 2 punts decisius per guanyar, una jugadora li passa la pilota a una altra i aquesta l'encerta dins la cistella guanyant així el partit. Tot i que la posició de la primera jugadora no era d'allò més favorable perquè l'altra encertés, ella creu que ha estat gràcies a ella que han guanyat i que l'altra ha encertat.
12. Imperatiu categòric
-Una noia està treballant per a una empresa amb un contracte laboral temporal. Sempre és la primera en arribar a la feina i la última en marxar. Tot i que sap que no li renovaran el contracte ja que l'empresa no té diners, ella creu que ha de treballar encara més perquè la tornin a contractar.
REFLEXIÓ
Des del meu punt de vista, crec que les distorsions cognitives habiten en tots nosaltres i de nosaltres depèn la capacitat per eradicar-les. Aquesta capacitat d'eliminar o reconstruir els nostres pensaments erronis és la que també suprimeix la possibilitat de patir una depressió, una baixa autoestima o un trastorn hipocondríac. A més a més, molts tipus de distorsions cognitives estan lligades entre elles com per exemple la lectura del pensament amb endevinar el futur ja que si una persona creu saber el que pensa una altra, també "sabrà" com aquesta podrà actuar.
Tota aquesta complexitat porta a qüestionar-me la dificultat per diferenciar nosaltres mateixos si el que pensem és el correcte o no, o dit d'altra manera, qui verifica els meus pensaments? I amb això, puc refiar-me de la meva ment?
Tots ens creiem el que pensem i si mai tenim un pensament exagerat o fora de lloc sabem classificar-lo com a tal però no sempre és fàcil distingir-lo. Certes situacions com per exemple, i és molt comú, veure a la nostra parella amb un altre noi/a ens conduirà a TOTS, plantejar-nos i fins i tot creure que no era la primera vegada. En escenes com aquesta, on els nostres sentiments es veuen en joc, són molt reclamades les distorsions cognitives.
D'altra banda i centrant-me en la reconstrucció cognitiva, penso en quin pot ser el mètode per reconduir cap a "bé" els pensaments d'una persona. Com ha de ser aquest canvi? Quin tipus d'exercicis fan falta per què el pacient s'adoni que el que pensa en un principi és erroni?
En definitiva hi ha una cosa bastant clara i és que tots som esclaus de la nostra pròpia ment.
Des del meu punt de vista, crec que les distorsions cognitives habiten en tots nosaltres i de nosaltres depèn la capacitat per eradicar-les. Aquesta capacitat d'eliminar o reconstruir els nostres pensaments erronis és la que també suprimeix la possibilitat de patir una depressió, una baixa autoestima o un trastorn hipocondríac. A més a més, molts tipus de distorsions cognitives estan lligades entre elles com per exemple la lectura del pensament amb endevinar el futur ja que si una persona creu saber el que pensa una altra, també "sabrà" com aquesta podrà actuar.
Tota aquesta complexitat porta a qüestionar-me la dificultat per diferenciar nosaltres mateixos si el que pensem és el correcte o no, o dit d'altra manera, qui verifica els meus pensaments? I amb això, puc refiar-me de la meva ment?
Tots ens creiem el que pensem i si mai tenim un pensament exagerat o fora de lloc sabem classificar-lo com a tal però no sempre és fàcil distingir-lo. Certes situacions com per exemple, i és molt comú, veure a la nostra parella amb un altre noi/a ens conduirà a TOTS, plantejar-nos i fins i tot creure que no era la primera vegada. En escenes com aquesta, on els nostres sentiments es veuen en joc, són molt reclamades les distorsions cognitives.
D'altra banda i centrant-me en la reconstrucció cognitiva, penso en quin pot ser el mètode per reconduir cap a "bé" els pensaments d'una persona. Com ha de ser aquest canvi? Quin tipus d'exercicis fan falta per què el pacient s'adoni que el que pensa en un principi és erroni?
En definitiva hi ha una cosa bastant clara i és que tots som esclaus de la nostra pròpia ment.
"Los hombres olvidan siempre que la felicidad humana es una disposición de la mente y no una condición de las circunstancias."
John Locke
