INTROSPECCIÓ

Pràctica I

La introspecció (del llatí instrospicere, observar interiorment) consisteix en parar atenció en la nostra pròpia ment o pensaments a través de la capacitat reflexiva o reflexió d'aquests.
Aquesta pràctica pretén donar-nos a conèixer el que hem pensat durant deu minuts i saber-ne extreure les pròpies conclusions.

Conclusió:

Reflexionar sobre el que ha viatjat dins la meva ment durant deu minuts no ha estat fàcil. Els meus pensaments eren fruit d'una sèrie de circumstàncies físiques i psíquiques en aquella estona. Per exemple: tenia son i com que n'era conscient no parava de visualitzar el meu llit però no tan sols pensava en imatges, a mesura que pensava en el llit jo mateixa m'estirava sobre la cadira i la son encara era més present, és a dir, el meu estat físic (la son) passava a ser psíquic (quan pensava en el llit) i seguidament obtenia una resposta física (estirar-me sobre la cadira). També he posat consciència en el fet de pensar en records. Escenificava mentalment fets que m'havien ocorregut en un passat.

Dins d'aquesta introspecció també he imaginat escenes estranyes que em conduien a sentir angoixa o por i en algunes, satisfacció.

La complexa constitució de la ment i les
ramificacions.

He observat que en un principi els meus pensaments es podien pertorbar amb facilitat sobretot amb el soroll, però a mesura que la meva concentració sobre ells creixia, ja no estava tant pendent de l'ambient. També és cert que al principi, parar atenció en els meus pensaments els convertia en desordenats i imaginava coses sense sentit però quan intentava concentrar-me en les imatges i en els records, poc a poc la seva coherència era cada vegada més clara.

Tot i així, la conclusió més nítida que he extret d'aquesta pràctica és que la ment no és un objecte finit ni perimetrat, sinó més aviat una entitat abstracte i fàcilment influenciable pel nostre entorn i sobretot per nosaltres mateixos.